Fa uns quants dies, cap a les 5 de la matinada, en una nit de desembre freda, els carrers de Reus estaven buits.
Aquesta buidor no estava acompanyada pas pel silenci que presideix les nits fredes de Reus. Tot el contrari …
De lluny, febles però nombroses, venien les veus de milions d’ocellets.
Insomni ocellaire, vaig pensar.
Segons més tard, però, quelcom esgarrifós va succeir enmig de la foscor de la nit de Reus: Milions d’aquests ocells van decidir volar tots junts carrer amunt. Mil.lers i mil.lers d’aquests ocells van passar a un pam meu formant una entitat esfereidora, grotesca i fosca.
